Entrevista Sylvia Calvo - MODA22 coworkers
Explica’ns qui ets i a què et dediques.
Sóc Sylvia Calvo i sóc emprenedora. Ara començo a dissenyar peces de moda ecològica i sostenible.
Amb quins teixits treballes?
Principalment amb sacs de Cafè, els reciclo, i els combino amb restes de stock i amb peces reciclades.
Com va ser que vas triar treballar aquest material?
Va ser com una visió. Vaig pensar que seria divertit treballar amb aquest material, donant-li una nova vida, fent coses diferents. Per una part perquè fas servir un material que només s’ha fet servir un cop per transportar el Café. Un material que està creat sempre és més sostenible que un que s’ha de crear de nou.
Sempre havies tingut en ment fer disseny de moda sostenible?
Vaig anar a unes xerrades sobre moda sostenible i em van impactar moltíssim. Vaig pensar que si feia alguna cosa en el món de la moda havia de ser en aquesta línia. Quan vaig començar a anar a les primeres conferències, pensava que ho havia de saber molta més gent, els abusos, els recursos naturals que s’utilitzen... La no sostenibilitat del sistema actual. Ser activa en el món de la moda sostenible per mi va ser el més lògic.
Han evolucionat els teus dissenys des de l’inici fins ara?
Ha anat evolucionant molt. Al principi, al treballar amb un material que no coneixia, no sabia les possibilitats que tenia. Les descobreixes a mesura que les vas treballant, amb l’experiència. Vaig veure que es podia treballar molt bé i vaig pensar en donar-li el mateix tracte que si fos qualsevol altre material. I a mesura que he anat fent això, el resultat ha anat essent més atractiu.
Com fas els dissenys? Primer dissenyes i després l’encaixes al sac o mires el sac i dissenyes allò que t’inspiri?
Principalment, primer miro el sac. Tots els sacs tenen procedències diferents: Uganda, Vietnam, Brasil, Colòmbia… Cada sac té una textura i colors diferents. Jo tracto de fer servir el mateix print que té el sac per incorporar-lo dins del disseny de la peça que vaig a realitzar. Hi ha vegades que mires el sac i aquest et diu quina peça hi pot encaixar. Ara que ja l’he treballat més a fons, ja em vénen les combinacions i talls que puc fer. Ara vaig més al límit, faig peces més diferents, amb més estil.
Com va començar aquesta aventura?
Fa uns tres anys que he començat a treballar en el disseny però fa molts anys, des de petita ja cosia perquè la meva àvia era pantalonera i la meva tieta modista, però no vaig poder estudiar en aquell moment. Vaig estudiar Filologia Anglesa a la Universitat i volia compaginar-ho amb estudis de disseny i patronatge, però en aquell temps no era una carrera universitària i els horaris es solapaven, no era viable. Vaig pensar de fer-ho més endavant, però al acabar la carrera vaig traslladar-me a Estats Units durant 15 anys. Allà ho vaig tornar a intentar però em va sortir una feina per aerolínies aèries i els horaris eren molt canviants, així que per temps tampoc es va poder coordinar. Al tornar a Espanya, vaig començar a treballar en el negoci familiar, però sempre em va quedar l’espina de voler fer això. Amb la crisis van venir mals temps i vaig notar que necessitava algunes hores a la setmana per fer alguna cosa que m’apassionés. Vaig mirar el programa de cursos de la meva ciutat i hi havia un anunci sobre classes de moda. Hi vaig trucar i, gràcies a l’Antònia García que va ser la meva mestra, no he parat fins ara.
Has col·laborat amb diferents artistes, tens més col·laboracions en ment?
M’encanta col·laborar amb altres artistes. Per exemple, he conegut unes noies que treballen la ceràmica i el llibre i vull incloure als meus dissenys botons fets per elles. També he col·laborat amb la meva amiga Rosa López, teixidora. Ara estem treballant en un parell de peces on combinem el sac amb teixit fet per ella. És una combinació de les dues activitats que li dóna valor afegit a la peça.
Com es va creuar en el teu camí MODA22?
Sóc una de les fundadores de l’Associació de Moda Sostenible. Tot ve per aquest interès de voler desenvolupar la sostenibilitat en el món de la moda. Dins de l’Associació estem sempre atentes a coses que puguin ajudar-nos i una companya em va comentar sobre aquesta iniciativa. Em va semblar una idea maquíssima i vam venir a visitar-les per després explicar-ho als membres de l’Associació. Em va agradar molt, no només l’espai sinó el valor afegit que té, l’experiència. És molt important tenir una ajuda quan comences com a artista per saber desenvolupar el negoci. Aquest coneixement, aquest assessorament és molt valuós i això val l’esforç de contar amb la seva assessoria, sense mencionar la maquinària i la resta de serveis que ofereixen.
Tens alguna frase o algun leitmotiv que t’ajudi en el dia a dia?
“If there’s a will, there’s a way.”
